POEMA
Anar a Collserola,
és passar molt bona estona.
Vam passejar entre les alzines
i vem creuar entre les seves verdes cortines.
Escoltavem als ocells,
que voltaven pels blaus cels.
Vem arribar al cim del Tibidabo,
i la derrota no ens va guanyar
ja que desprès de reconfortar-nos
ens vem tornar a aixecar.
Vem anar a donar un tomb
i vem arribar fins al mirador.
Oh, quines vistes,
teniem Barcelona sota els nostres peus.
Oh, quines vistes,
allò no tenia preu.
Encara avui recordem,
aquell espectacle que emocionava a la gent.
El record hi serà per sempre,
amb l’esforç vem superar el nostre repte.
.