Festes populars!
Al Vallès trobem molts tipus de festes amb temes i motius diversos, algunes d'elles són aquestes:
Festes majors de municipis
Ancestralment és la festa gran en honor al patronatge d’una localitat. Sardanes, concerts, balls, espectacles infantils, canelons, cava, escudella... motius de festa grossa i trobada familiar.
Festes tradicionals
En moltes ocasions l’entorn religiós, i, en d’altres, antigues vinculacions paganes, han generat actes festius, trobades, aplecs, que han anat dotant els pobles de la seva idiosincràcia i d’un caràcter propi.
Festes gastronòmiques
Cargols, escudelles, calderes, arrossos, fruites, embotits... Del camp i de l’obrador al carrer. Quina millor festa pot haver-hi sinó aquella que se celebra a l’entorn d’un bon àpat!
Festes majors de carrers, barris i pobles
Germanor entre escales, banderetes, garlandes de bombetes de colors, rialles d’infants entre pluges de confetti, àpats... permeten que els veïns es retrobin a l’entorn de la seva festa.
Recreacions històriques
La recuperació de la història i de la memòria d’un país i d’un poble no és merament un fet anecdòtic sinó que permeten fer del passat una vivència lúdica i participativa.
Esdeveniments singulars
Tot poble o comunitat disposa de trets festius certament singulars, molt arrelats a les pròpies vivències. Són l’esperit d’un poble i, per tant, irrepetibles arreu de la geografia.
Festivals i mostres
Trobades singulars i diferenciades d’espectacles lúdics, musicals, esportius... obertes al gaudi dels espectadors en general.
Altres tradicions i festes populars són:
- Altres festes populars:
· ELS CASTELLERS: Es tracta de gent de totes les edats que formen una mena de torre, molt difícil de fer. Els membres de la colla castellera són: cap de colla, el cap de pinya, el responsable de la canalla i els castellers.
· LA FESTA DELS XATOS: Els orígens de la festa dels xatos de Barcelona anava en romiatge fins a l’ermita de Sant Muç de Rubí, i el ball de la tarda era molt celebrat a la ciutat.
· ELS DIABLES: Nois i noies de diverses edats es disfressen de diables amb unes robes especials que no permeten el pas del foc, i surten al carrer, normalment per les festes del poble, i fan un correfoc amb diferent instruments de foc.
· ELS GEGANTS I CAPGROSSOS: Són figures amb una gran mida, que tenen una representació històrica per al poble. Organitzen balls entre si i surten a les festes tradicionals del poble o fins hi tot, de vegades són convidats d’altres llocs per actuar.
· LES SARDANES: És un ball tradicional català. Es tracta de fer una rodona enmig d’un objecte, i ballar al so de la música.
· L’ESBART DANSAIRE: És un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i al difusió de la dansa tradicional popular, i més generalment les tradicions folklòriques, de Catalunya i Països Catalans.
PREGUNTES:
- Comparació de l’estil arquitectònic dels diferents edificis visitats:
El primer edifici que vam visitar, va ser el museu de Terrassa. Allà es trobava l’antiga fàbrica tèxtil de vapor. Aquesta fàbrica va ser inaugurada l’any 1908, és a dir, és un edifici fabricat en l’època del modernisme.
El segon edifici visitat és el Monestir de Sant Cugat. Aquest edifici es va construir a principis del segle IV i es va acabar de construir al XIV pertany a l’època de transició del romànic al gòtic.
- L’aïllament de la realitat en busca de Déu o la recerca de Déu en la realitat de les persones:
En l’època de l’edat mitjana els homes i dones feudals basaven tots els aconteixements en Déu. Per exemple, quan va arribar la Pesta Negra, els habitants d’Europa, pensaven que el fet de que la malaltia matés a tanta gent, era un càstig diví. Tota la seva mentalitat girava entorn a Déu.
- Evolució històrica al llarg del temps del Monestir de Sant Cugat:
FUNDACIÓ:
Per les restes militars descobertes a l’interior del recinte monàstic, es podria afirmar que el lloc l’ocupava una fortalesa romana.
Els orígens del monestir es remunten al s. IX quan es va decidir unir l’església que contenia les restes de St. Cugat.
La basílica paleocristiana era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu que existia una comunitat de monjos.
Després de l’Edicte de Milà, es creu que hi van edificar una esglesiola per als cristians.
Al s. VII aquesta capella fou ampliada i potser ja s’hi va establir un petit monestir amb una petita comunitat de monjos que va quedar destruït al 717 per la invasió Islàmica. L’inici de la comunitat de monjos s’atribueix a Carlemany.
A inicis del s. X la importància del monestir comença a ser notable.
L’any 985 l’atac de les tropes sarraïnes, capitanejades per Almansor, va afectar al monestir i fou la causa de la mort de l’abat Joan.
Després d’algunes reformes, el monestir va anar agafant popularitat i fins i tot es van celebrar algunes corts allà.
- Oferta cultural al Vallès:
Dins de les activitats culturals, hi ha varietats d’esdeveniments, com ara:
- Ballada a Castellbisbal
- Ballada a Ripollet
- Passejada de gegants
- Aplec del pa
- Ballada a Barberà del Vallès
- Ballada a St. Cugat del Vallès
- Diada de St. Jordi
- Concert de St. Jordi
- Dia internacional de la
- Ruta gastronòmica al Vallès:
És una cuina mediterrània.
Aquests són alguns plats típics del Vallès:
· Carquinylolis (Caldes de Montbuí)
· Pedres del Montseny.
· Borregos (Cardedeu)
· Garrics (La Garriga)
· Codinets (Sant Feliu)
· Celonins (Montseny, Monegre)